Concentració unitària de solidaritat amb Gaza

Dia: 15 de gener de 2010.
Hora: 19.00 H.
Lloc: Plaça Sant Jaume (Barcelona) .

Descripció: Recordem les víctimes de Gaza: Solidaritat amb Palestina.

Convoquen:Plataforma Aturem la Guerra, Comunitat Palestina de Catalunya, Coordinadora d´Entitats amb Palestina al Cor. Amb el suport d´EUiA.

Aminatou Haidar a El Aaiún!

A l’entrar als 32 dies de la vaga de fam d’Aminetou Haidar, que ha hagut d’ésser ingressada donat l’agreujament de la seva situació, EUiA insisteix en el seu dret a viatjar i residir a casa seva, al Sàhara Occidental, a El Aaiún, Avui més que mai donada la gravetat que ja s’està fent visible.
Arreu de Catalunya la solidaritat amb Aminetou Haidar reflecteix els profunds lligams entre les famílies i la població catalana amb les famílies, nens i nenes, i el poble sahrauí.
El sahrauí és un Poble ocupat pel Marroc, malgrat el procés inconclús de descolonització, i les resolucions de l’ONU sobre el Dret d’autodeterminació i un Referèndum a l’ex colònia espanyola.
EUiA defensa el dret a la lliure autodeterminació del poble sahrauí, i el retorn d’Aminetou digne i viva a El Aaiún, com li va trametre el senador Joan Josep Nuet a Lanzarote.
El govern del Marroc i la Monarquia alauita han violat la legalitat internacional a l’expulsar a l’heroïna sahrauí del Sàhara occidental, i conculquen els drets humans d’Aminetou Haidar
Marroc culpable, Espanya responsable. EUiA ha recolzat la mobilització solidària i crida a sumar forces unitàries per a reforçar-la.
EUiA es fa ressò de la propostes adoptades a la declaració institucional del Parlament de Catalunya, i a la proposició no de llei del Parlament espanyol, on les forces de l’esquerra plantegen al govern actuar per tots els mitjans i al més alt nivell per aconseguir el retorn d’Aminetou a El Aaiún i els drets sahrauís.
Solidaritat amb Aminetou Haidar!

El senador Nuet fa pública una declaració sobre la situació d´Hondures

El senador d´EUiA adscrit al grup de l´Entesa Catalana de Progrés, Joan Josep Nuet, considera que els darrers esdeveniments que s´han produït a Hondures, després de la signatura fa pocs dies de l´Acord San José-Tegucigalpa entre el govern colpista i el president constitucional Manuel Zelaya, posen de manifest la impossibilitat que el 29 de novembre se celebrin en aquell país unes eleccions democràtiques.

L´Acord San José-Tegucigalpa significava, en cas de produir-se el seu compliment, una possibilitat democràtica de “retrotreure la titularitat del Poder Executiu al seu estat previ al 28 de juny fins a la conclusió de l´actual període governamental, el 27 de gener de 2010”, como l´acord afirma.

La situació real és lluny de complir aquest requisit, el president democràtic està confinat a la l´ambaixada de Brasil, l´exèrcit exerceix control i repressió dels moviments de l´oposició i impedeix la lliure expressió i circulació de les persones, es manté el tancament dels mitjans de comunicació que expressen opinions contràries al cap d´Estat, etc., però especialment preocupant és l´actitud d´ignorància sistemàtica dels compromisos signats per part del govern no constitucional, de l´Assemblea Legislativa i dels poders que els donen suport.

En aquest moment, a poc més de 20 dies dels comicis, es pot afirmar que l´actual govern, l´exèrcit, els actuals mecanismes judicials de control electoral i els partits que han recolzat el cop d´Estat, que han estat aïllats i condemnats per la comunitat internacional, són els que controlaran el procés electoral i el seu resultat. Ni tan se val hi ha data per a la restitució del president Manuel Zelaya i la creació d´un govern provisional.

Sense entrar en el debat, que haurà de produir-se, sobre les responsabilitats de les autoritats polítiques, militars i econòmiques en el cop d´Estat i les greus agressions als Drets Humans, pensem que la comunitat internacional i en particular les institucions i el Govern espanyol han d´exigir:

1. L´immediat compliment per part de les autoritats hondurenyes de l´acord San José-Tegucigalpa en tots els seus preceptes.

2. Que només la restitució del president constitucional Manuel Zelaya al front d´un Govern Provisional d´Unitat, que garanteixi els mecanismes policials, militars, electorals i polítics que asseguren un procés electoral de lliure participació política, permeten la fixació d´un calendari electoral realista que no està garantit en la data del 29 de novembre.

3. Que al costat d´un calendari electoral real, s´han de garantir els procediments per a què totes les forces polítiques opositores puguin presentar-se als comicis.

4. La Comunitat Internacional ha de seguir aïllant i pressionant al govern colpista d´Hondures, més encara ara que es comprova el seu incompliment de l´acord San José-Tegucigalpa.

5. No s´ha de reconèixer la possibilitat de realitzar els comicis el 29 de novembre, ni comprometre´s a cap observació internacional mentre aquests es realitzin dins del marc de ruptura constitucional i s´ha de donar suport a les iniciatives tendents a la restitució del President Zelaya i a l´elaboració d´un calendari real i inclusiu.

6. Al mateix temps han d´acabar les restriccions a la lliure circulació de persones, a la llibertat d´expressió, restituint als mitjans de comunicació clausurats la seva capacitat d´emissió.

STOP al canvi climàtic!

A més de la crisi econòmica, financera i social, hi ha una altra crisi que estem
vivint, el medi ambient. L’Esquerra Europea destaca que la crisi del medi ambient ja
té un impacte dramàtic que avui pot i probablement adquirirà una dimensió
catastròfica en el futur pròxim.

L'informe de l'ONU de 2007 va demostrar que la concentració d'emissions de
carboni són les més altes dels últims 650 anys, el doble de la quantitat que pot ser
absorbit pels ecosistemes. El 2008, va haver més de 300 desastres "naturals", es
van comptar centenars de morts i més de 200 milions de persones afectades. La
OMS estima que cada any 150.000 persones moren com a resultat dels canvis
climàtics, el 85% d'elles són nens.

L’Esquerra Europea considera que els problemes del clima global ha de ser resolt a
nivell mundial.

La Cimera de Copenhaguen, desembre de 2009, serà l'última vegada que el Comitè
de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic es reuneixi a nivell governamental
abans del final del Protocol de Kyoto, que venç el 2012.

L’Esquerra Europea subratlla que els objectius establerts per la UE d’ara fins a l'any
2020 no són suficients doncs es basen en els principis del mercat (mercats de
comerç de carboni).A més, l’Esquerra Europea destaca el fet que els objectius
definits pel Protocol de Kyoto han estat retardats sistemàticament i denuncia la
quantitat de situacions d’excepcionalitat.

L’Esquerra Europea considera que tot i l'assumpció formal del desenvolupament
sostenible com una prioritat en els darrers anys, les respostes als problemes
plantejats pel canvi climàtic han tingut solucions molt febles i plans d'aplicació
encara pitjors.

L’Esquerra Europea assenyala que la idea dominant de desenvolupament sostenible,
s’estableix, en dues direccions principals:

1. Les implicacions negatives que comporta el desenvolupament econòmic i
tecnològic donen lloc a amenaces globals, que no sempre es corresponen en el
temps i espai en que es produeixen. Es tracta de la concepció de la universalització
dels riscos.

2. La segona és que, com els sistemes de control estan cada cop més consolidats,
la transferència de la responsabilitat de mantenir els patrons de sostenibilitat és de
tots i cada un dels ciutadans i ciutadanes. Els models de producció de les societats
capitalistes no es qüestionen, alhora que es responsabilitza als ciutadans de la
preservació i el manteniment dels recursos naturals. Es tracta de la concepció dels
ciutadans ambientalment responsables.

Aquest discurs va ser apropiat pels governs i organitzacions internacionals. Els
problemes ambientals són de la societat (en l'aire, a la terra, a l'aigua ...) i són
considerats com a problemes tècnics i no polítics. D’aquesta manera es crea un buit
L’Esquerra Europea considera que el procés de presa de decisions en les solucions
mediambientals no és una qüestió d'alternatives tècniques, sinó de decisions
polítiques.

És una opció política. L’Esquerra Europea proposta lluitar per:
- Objectius per a 2020: reducció del 40% de CO2 en els països rics;
- La lluita contra el comerç d'emissions de carboni;
- El suport financer adequat per als països en desenvolupament, el qual hauria de
ser administrat per les Nacions Unides;

El discurs dominant del desenvolupament sostenible sovint deixa de banda la
diversitat social, les contradiccions que contenen les societats (especialment quan
la legitimitat de les diferents formes d'apropiació dels recursos es troben en el joc),
i s'associa amb un únic model de transformació que suposadament és vàlida per a
tots i per a totes les regions del món.

L'Esquerra Europea subratlla la necessitat de promoure el debat i les intervencions
sobre el medi ambient en l'àmbit de les relacions socials. L’Esquerra Europea
considera que no podem parlar de la sostenibilitat dels recursos i del medi ambient
sense tenir en compte les diferents formes socials d'apropiació d'aquests recursos.
Els problemes ambientals no afecten a tots en la mateixa manera. De fet, els més
pobres, els treballadors, les dones i les poblacions més vulnerables són els
principals afectats.

L’Esquerra Europa considera que els problemes ambientals són, per tant,
principalment la distribució i de redistribució. No és necessiten formules sinó
diferents escales d'intervenció: la global (canvi climàtic) i també recuperar les
dimensions nacional i local en l’àmbit de regulació.

L'Esquerra Europea subratlla la necessitat de redefinir el principi de subsidiarietat
en l'àmbit del medi ambient: estratègies internacionals per als problemes mundials
i, al mateix temps, el reforç del paper de les autoritats públiques en altres dominis.
Abordar els problemes ambientals com a problemes socials implica assumir la
justícia social i la redistributiva com a parts integrades. La generació i el
manteniment del medi ambient i les desigualtats en salut són principalment el
resultat de la dinàmica social de la distribució desigual dels recursos i les relacions
desiguals de poder.

En aquest sentit, una societat sostenible hauria de passar pel reforç dels
procediments democràtics, la redefinició del paper dels governs i dels Estats i les
regions del món, i per la lluita contra les desigualtats socials.
No podem quedar fora d'aquesta controvèrsia.

L'Esquerra Europea representa el reforç de la dimensió social dels problemes del
medi ambient i s'esforça per una intervenció pública orientada a la definició eficaç
dels recursos territorialitzats i de nous patrons energètics.

La moció d´IU i d´ICV-EUiA sobre la retirada de les tropes de l´Afganistan abans del 2010 obligarà els grups del Congrés a pronunciar-se sobre la miss

La moció conseqüència de la interpel•lació urgent sobre Afganistan registrada per IU i ICV-EUIA al Congrés dels Diputats, es debatrà avui al Ple de la Cambra. Entre les propostes de la moció, s´hi troba la d´elaborar un calendari de retirada de les tropes espanyoles en el país abans del 31 de desembre d´aquest any.

Això obligarà als diferents grups parlamentaris a pronunciar-se, en seu parlamentària, sobre el desenvolupament d´una missió militar l´efectivitat de la qual ha estat qüestionada. En la mateixa moció, es defensa també prioritzar el trànsit cap a una estratègia civil i política regional que afavoreixi l´estabilitat, la reconstrucció i l´estabilització internes a Afganistan.

Es persegueix també diferenciar de manera nítida el que és l´acció de seguretat i reconstrucció que desenvolupa ISAF sota el mandat de l´ONU de l´operació antiterrorista “Llibertad Duradera” executada principalment per EEUU. El diputat Gaspar Llamazares ha detallat que l´objectiu fonamental d´aquesta iniciativa parlamentària és que el Govern socialista “obri un període de reflexió sobre la presència del contingent espanyol a l´Afganistan i estableixi un calendari de replegament militar.

“No estem d´acord amb la “iraquització” que s´està produint en aquest conflicte ni que les tropes espanyoles passin a tenir una inseguretat i uns riscos que no poden assumir en una missió a la que cada vegada hi ha un rebuig civil més gran, tant a nivell internacional com en el propi país asiàtic”, ha dit Llamazares.

El grup de l´Esquerra Unitària del Parlament Europeu reclama que la Cambra condemni el cop d´Estat d´Hondures

Erasto Reyes, advocat, sindicalista i representant del Front de Resistència d´Hondures ha visitat aquesta setmana el Parlament Europeu. Reyes ha presentat als membres de la Cambra unes demandes concretes: “el Parlament Europeu ha de denunciar que el que ha succeït a Hondures és un cop d´Estat, i com a tal aquest ha de ser condemnat.

“Demanem als eurodiputats que ens ajudin a restituir la democràcia a Hondures i a retornar el President Zelaya a la presidència legítima del país.”En aquesta visita, Reyes també ha aprofitat per a participar en la reunió del grup parlamentari de l´esquerra unitària. L´eurodiputat d´IU, Willy Meyer, en consonància amb les peticions de Reyes al Parlament, ha demanat a la UE que no enviï observadors a les eleccions hondurenyes que es celebraran al novembre i que no reconegui aquestes eleccions, tal i com han fet les Nacions Unides i l´Organització d´Estats Americans.

Meyer ha coincidit plenament amb les demandes de Reyes i ha volgut mostrar-li tota la solidaritat del seu grup parlamentari. L´eurodiputat, que va viatjar a Hondures quatre dies després del cop d´Estat, manat pel seu grup parlamentari, ha insistit en què “qualsevol solució ha de passar per la restauració de l´ordre constitucional a Hondures i pel retorn de Zelaya com a única garantia democràtica. “Si abans de les eleccions de novembre, això no ha succeït, les eleccions no es poden reconèixer com a legítimes, ja que emanen d´un govern colpista que ha anul•lat les garanties dels drets fonamentals dels hondurenys”, ha dit l´eurodiputat. Respecte a la delegació d´eurodiputats del Grup Popular Europeu que ha visitat recentment Hondures, Meyer ha criticat que aquests diputats s´han reunit amb el representant del Govern de facto Micheletti, “el que suposa un reconeixement d´un Govern il•legítim.”

Per la seva banda, l´eurodiputat portugués del grup de l´esquerra Unitària, João Ferreira, que va visitar Honduras i es va reunir amb el president Zelaya el passat agost a Nicaragua, ha destacat que en aquest viatge va tenir la possibilitat de constatar la gran mobilització popular en contra del cop d´estat i a favor de la restitució democràtica i del retorn de Zelaya. Jean-Luc Mélenchon, eurodiputat francès del grup de l´esquerra unitària, ha emfatitzat el treball que el seu grup realitza des del mateix dia del cop d´estat per a recolzar la Resistència hondurenya. Mélenchon ha reiterat que és inadmissible que el Parlament Europeu sigui el gran absent en la lluita internacional contra la banalització del cop d´Estat. Hondures és només un prototip del mètode que va utilitzar l´imperi per a rebolcar els Governs que no li agraden. Estem profundament preocupats al veure que tornen aquests mètodes a Amèrica Llatina perquè sabem que quan comencen no hi ha qui els pari.”

Declaració de la Permanent d’EUiA sobre les eleccions europees

La Permanent d’EUiA felicita la companya Núria Lozano i el conjunt de la candidatura per la bona campanya feta. Vol reconèixer i felicitar la feina feta per la nostra Comissió de Campanya i destacar la participació dels homes i dones d’EUiA i d’AJ-Joves d’EUiA en un tipus decampanya electoral --com a Coalició-- molt propera, pedagògica, de contacte directe i amb una important presència pública.

 

EUiA vol destacar la seva preocupació perquè la dreta guanya a l’UE i a Espanya i per l’avenç de l’extrema dreta. Un Parlament Europeu més a la dreta suposa que, institucionalment, la sortida a la crisi passarà per les forces conservadores amb les repercussions negatives en matèria econòmica, laboral, social i mediambiental.

 

EUiA constata i pren nota, per a una reflexió pròpia, de què el desgast de la socialdemocràcia a l’Estat espanyol i a l’UE no suposa més vots cap a l’esquerra. El desgast per les politiquees neoliberals fetes pels socialistes ha anat a parar, majoritàriament, a l’abstenció i a opcions negatives pels interessos dels treballadors/es.

 

Es confirma que l’abstenció és un problema polític, no només electoral. Certes pràctiques i concepcions polítiques, de fa anys, allunyen bona part de la ciutadania de la política, comportant un creixent desinterès per espais comunitaris i de participació. L’abstenció electoral popular és l’efecte d’una democràcia que no té bona salut.

 

EUiA, la coalició ICV-EUiA i les forces d’esquerres hem de reflexionar sobre la manera de fer política. El repte de les esquerres és aconseguir recuperar la política i augmentar la participació, tant a la societat com a les urnes. EUiA vol destacar, també, la responsabilitat en la baixa participació de certs grups mediàtics i d’alguns dissenyadors polítics de campanyes electorals, en les que han primat la politiqueria i la frivolitat.

 

La Permanent considera que els objectius que s’havia plantejat EUiA s’han cobert: mantenir la representació dels eurodiputats Raül Romeva i Willy Meyer, i poder continuar contribuint a la recuperació política, organitzativa i electoral d’IU Federal.

 

La feina feta en aquests mesos ens mostra la justesa de les propostes de la 5a Assemblea Nacional sobre la necessitat d’avançar en una Coalició Política. Per EUiA, la coalició ICV-EUiA té més raó de ser que mai i hem de seguir actualitzant les nostres propostes i buscant solucions d’esquerres, tant des de les institucions com des de la societat.

 

EUiA vol destacar que a Catalunya les forces d’esquerres som majoritàries. Però també afirma, com va dir a l’Assemblea Nacional i en el procés d’actualització de l’Acord d’Entesa, que algunes coses han de canviar, doncs totes les forces que conformen el Govern d’Entesa han baixat en percentatge i vots. Per a EUiA les eleccions han passat, però la crisi continua. És per això que cal seguir treballant, a la societat i a les institucions, per a fer arribar les nostres propostes d’esquerres per a combatre la crisi de dretes.